divendres, 18 de novembre del 2011

Poesia

EN PERE DE SA COCA

Açò vol dir que era una vegada
un fillet que mai es cansava
de demanar-li a sa mare
una coca grossa i ben formada.

Sa mare per no sentir-lo més
es posà a pastar i una coca va fer.
Verí hi mesclà perquè en Pere tornés
i de córrer món prest se n’oblidés.

Va partir amb s’ase Baldos ben decidit
però poques hores després va caure rendit.
Mentrestant un fet tràgic i curiós va succeir
i al final un bon caramull van morir.

COCA MATA BALDOS,
BALDOS EN MATA DOS,
DOS MATEN ALTRES DOS,
VAIG TIRAR AN ES QUE VEIA,
VAIG FERIR AN ES QUE NO VEIA
I SET QUE NO EREN NATS.

Sense orelles va veure a joves de sa seva edat
que vivien en es poble de sa majestat.
Per ordre de sa princesa les havien tallat
perquè a ses endevinalles ella havia guanyat.

Amb valentia en Pere de sa Coca ho va provar
i es fets tal com li havien passat li va narrar
de cap manera ella ho va poder endevinar
i Pere i princesa prest es van casar.

COCA MATA BALDOS,
BALDOS EN MATA DOS,
DOS MATEN ALTRES DOS,
VAIG TIRAR AN ES QUE VEIA,
VAIG FERIR AN ES QUE NO VEIA
I SET QUE NO EREN NATS.

(Alumnes de 6è de Sant Francesc d’Assís de Ferreries)





 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada